HISTÒRIA

La Deu comença a tenir una història llarga, una història de gent treballadora, apassionada per la cuina i pel servei als olotins.

El restaurant ja apareix documentat com a casa de menjar i begudes a mitjan segle XIX. Inicialment conegut com a can Ferrer, no va ser fins al 1906 que va passar a anomenar-se Casa Nova de la Deu. Pren el nom de l'aiguaneix de la Deu Grossa i d'una altra font natural d'aigües subterrànies situada molt a prop del restaurant, la Deu Petita.

Les autoritats municipals secularment han considerat les fonts dominis comunals perquè, al marge de les propietats i dels usdefruits, els habitants d'Olot sempre se n'han servit. Al final del XIX s'hi aplegaven olotins i forasters  per fer-hi reunions d'esbarjo, La Deu els prestava servei de menjar i begudes i així va ser com ens vam convertir en restaurant: vam començar oferint el vi verd que es produïa al mas. A les darreries del XIX obríem només les tardes dels festius i ja al començament del XX, cada dia de la setmana.

La família ens instal·lem al mas que avui és el restaurant al començament del segle XIX, l'any 1816. Fins al 1879, però, no vam poder adquirir la propietat dels terrenys i ja el 1906, després d'unes reformes, la casa pairal es converteix en Casa Nova de la Deu. 

El 1918 es va servir el primer dinar d'empresa (amanida, arròs, vedella i postres, amb cava, cafè i copa, per 3 pessetes). Des d'aleshores, ni La Deu ni la família mai no hem baixat el ritme. El 1935 vam inaugurar, en un edifici annex al mas, la Sala de Ball de la Deu (habilitada durant la guerra com a hospital provisional). I gairebé una dècada més tard, el 1943, la família podem adquirir el mas en propietat. Va ser una any inspirat, perquè arriba la creació estel·lar de la casa, les patates d'Olot, una de les icones de la gastronomia garrotxina, conegudes en una primera etapa com a patates Bretcha perquè van ser un encàrrec de l'alcalde Pere Bretcha, que havia demanat una menja especial  per obsequiar el governador civil, amb qui havia de celebrar un dinar a La Deu amb motiu de les festes del Tura. La creadora del que alguns, molt generosament, han qualificat com a invent del segle, va ser Maria Reixach i Torner.

El 1959 es du a terme una reforma important de la casa i els homes de la família abandonen definitivament les feines del camp per dedicar-se al restaurant. L'any 1973 La Deu obté el títol de Pioner de l'Hostaleria gironina i el 1987, el Diploma Turístic de la Generalitat de Catalunya.

La trajectòria de La Deu sempre ha estat marcada per la implicació activa en els principals esdeveniments locals i comarcals, i per la introducció permanent de millores i innovacions en una carta gastronòmica que mai ha deixat de banda les arrels culinàries, actualment representades en bona mesura per la Cuina Volcànica, grup gastronòmic format per restaurants de referència, del qual La Deu és membre, que ofereix un receptari tradicional i creatiu tot fent prevaldre els productes de la zona.